I avui la seva recerca m'ha donat una bona notícia: resulta que ha trobat informació sobre ell a internet, a una pàgina que recull breus biografies dels alcaldes i les alcaldesses del Vallès. I és que el meu avi va ser en Joan Colomer , alcalde de Santa Maria de Palautordera del 36 al 39.

• La "ciència difunta" correspondria a respostes que ja han estat superades.
• La pseudociència a les idees que semblen ciència però que no ho són. Hi ha una pàgina que val la pena visitar, ara que parlem de pseudociència.
• La corrupció ideològica de la ciència, que pot ser religiosa o política. Per exemple: hauríem de considerar com una prova que l'evolució darwiniana és falsa el fet que el 60-70% de la humanitat votés "democràticament" que no accepta la idea que la humanitat n'és un fruit?
  I aquí llança una frase que m'ha fet pensar molt:
  "Les creences religioses han moldejat el clima social responsable de l'acceptació de la falsa ciència."
  
• L'anticiència, un producte de la corrupció ideològica de la ciència: us sona el rebuig emocional de TOTES les conclusions científiques perquè han estat obtingudes per "ells" en contraposició a "nosaltres" (és a dir, un grup religiós o ideològic)? Sí, veritat?
• Molt relacionada, la teoria de la conspiració: pseudocientífics que creuen estar en possessió de la veritat però que la ciència ortodoxa conspira per a ignorar o denigrar les seves teories.
• Frau, que vindria a ser pseudociència deliberada però també aquella feta per científics que busquen fama o glòria (o manipulació ideològica) per camins poc recomanables.

1. Després del tsunami del 2004, a l'illa d'Aceh els clergues islàmics i els legisladors van decretar que la causa havia estat la manca de pietat dels habitants, van proclamar la xària i van perseguir i jutjar dones com a culpables d'haver causat el tsunami en no cobrir-se el cap amb un mocador.
2. I un altre: al 1755 es va produir un terratrèmol a 50 km de Boston. El reverend Thomas Prince va proclamar que el culpable era en Benjamin Franklin. Per què? Doncs perquè en haver inventat el parallamps, Déu no podia ja expressar la seva ira enviant llamps a la Terra i havia hagut d'idear un altre mitjà: el terratrèmol. (De fet, havia escrit un llibre que es titulava "Earthquakes Are the Works of God and Tokens of His Just Displeasure.")

El primer que he fet ha estat prendre algunes mesures de seguretat:

1. Fer una còpia de la base de dades. Des de phobos.xtec.cat/mysql2 (identificant-me com a phantom_usuaris:3306) he:
1. clicat sobre el nom de la base de dades (en negre, adalt, a la banda de l'esquerra).
2. clicat sobre la pestanya "Exportar" i activar "Selecciona tot", "Afegir DROP TABLE", "Enviar" i, llavors, "Executar"
3. desat la còpia de seguretat al meu ordinador.
2. Amb el Filezilla, fer una còpia de la carpeta "moodledata".
3. Reanomenar la carpeta "moodle" a "moodle153", per si de cas.

Llavors m'he baixat la versió 1.6.3 del programa des de download.moodle.org i:

1. l'he descomprimit al meu ordinador
2. he pujat a phobos, dins la carpeta html, la carpeta "moodle" resultat de la descompressió.
   
3. Un cop finalitzada la pujada dels fitxers (aquesta vegada molt més ràpidament perquè ho he fet per FTP normal i no en mode segur) he canviat la carpeta moodledata fora de la carpeta html (abans, per error, estava dins html) i he actualitzat aquest canvi al config.php i...
4. he anat, amb el navegador, a phobos.xtec.cat/imartin6/moodle i s'ha engegat l'install.php, que ha anat creant/actualitzant les taules i fent la instal·lació. Cal vigilar perquè hi ha un moment que hem de canviar el camí 172.16.1.3 per phobos.xtec.cat (o, si no ho hem fet, canviar-ho després al config.php); i també, és clar, cal baixar i tornar a pujar el config.php. Això sí, ho he fet tot en anglès.

I ha anat fent, fins que ha sortit una pantalla amb Aula 3 que semblava un esborrany. Hi he entrat com a administradora i llavors m'ha dit que havia de fer la migració de les dades (és el missatge d'aquesta entrada). Aquí cal tenir paciència: primer sembla que no faci res però al cap d'una estona surt una barra horitzontal de color verd fins que acaba.

I bé, ja tenia un altre cop el moodle, però sense el tema formal_bally i amb l'entorn en anglès...

M'he baixat els zip amb català i castellà en unicode (ca_utf8 i es_utf8), els he descomprimit i he pujat les carpetes corresponents a moodle/lang (amb el Filezilla). Ho he hagut de fer així perquè el Language import utility no funcionava.

Aprofitant el pont hem anat a Londres, a passejar una mica per "Europa". Ha estat bé. He descobert en Turner (fins ara només algunes reproduccions sense parar-hi massa atenció) i un pintor que m'ha cridat força l'atenció i del qual no he trobat gaires referències, en Robin Ironside , pintor de fantasies surrealistes que em va tenir una bona estona embadalida. Segurament els seus no eren els millors quadres de la Tate Gallery (bé, segur), però el que m'agrada cercar a un museu és una imatge que pugui recordar més enllà d'un seguit de quadres fantàstics que de vegades no puc lligar entre ells per les meves llacunes històriques.

Metro, Hyde Park, caminar, pubs, Guinness, caminar més, jacked potatoes i London Pride també, però al vespre teatre: "The Mousetrap ", 54 anys ininterromputs de representacions d'aquesta obra d'Agatha Christie (en un anglès senzillet i amb uns actors impecables) i "Billy Elliot ", realment una experiència única, com diuen els crítics. No hi entenc gaire, de crítica teatral, però em va emocionar des del primer minut (això sí, sort que sabia de què anava la història, perquè l'anglès que parlen no s'entèn gaire). M'han vingut ganes de tornar cap a finals d'any, quan tornin a fer "Swan Lake" al Sadler's Wells Theatre.

I també Foyle's (vols trobar algun llibre?) on em va cridar l'atenció "Discarded science ", de John Grant , molt, molt recomanable. Explica històries científiques que al seu temps o context van semblar (o semblen?) plausibles però que després s'han rebutjat (o no?). Per exemple, Tomàs d'Aquino va fer una llista de coses que déu no pot fer, per exemple dibuixar triangles la suma dels angles dels quals fes més o menys de 180º (ho heu provat? És molt fàcil!). En fi, tot d'exemples per veure que els científics no son infal·libles, que les idees van essent substituides per d'altres quan no poden suportar el pes de les evidències (però com costa, de canviar!) i ser conscients de la facilitat amb que les ideologies poden contaminar el camí de la ciència si no hi estem al cas, especialment la religió. Sabíeu que hi ha una illa a Indonèsia on han jutjat les dones que no tenen comportaments "decents" (com ara utilitzar el vel) acusades de ser culpables d'haver provocat el tsunami del 2004? Doncs sí, jutjades...

Una frase per destacar: "...les creences religioses han moldejat el clima social responsable de l'acceptació de la falsa ciència" (p. 9).

Londres té les llibreries més interessants que he visitat mai. Llàstima que la meva preferida, Dillon's, ja no existeixi, engolida per Waterstone's. Però al final hi vam anar, a Waterstone's, no al que substitueix Dillon's (n'hi ha un munt!) sinó al de Trafalgar Square. Allà vam comprar "Everyman's rules for scientific living " una història que promet ser molt interessant sobre el cientificisme ideològic (o com l'expertisme pot arruinar també les coses). De moment m'imagino que és aquesta la història, perquè encara no l'he llegit.

I un de deliciós: tots els gats tenen la síndrome d'Asperger ("All cats have Asperger syndrome "). Si no coneixeu aquesta síndrome és una molt bona introducció. Això sí, no hi cerqueu textos llarguíssims amb explicacions exhaustives, tan sols imatges i frases suggerents per cercar a la memòria i als sentiments.

Un pont ben aprofitat, sí...

DIMARTS 19 AL MATÍ...

Amb una mica de retard, i quan les altres tasques diàries deixen un moment, espero acabar avui el resum del que va ser la MoodleMoot'06 de la URV.

A les 9 en Martin Dougiamas ens estava esperant a la sala per trobar-nos per videoconferència des de Perth (Austràlia) i parlar-nos de “Moodle, the future”

MOODLE, THE FUTURE , per Martin Dougiamas

Quines característiques hauria de tenir una eina per a l'educació com Moodle? Bé, hauria de possibilitar l'aprenentatge col·laboratiu i també el coneixement dels estudiants, perquè com millor els conegui el professor millor podrà facilitar-los l'aprenentatge. I, a més, ha de fer tot això sense enlluernar-nos amb les possibilitats tecnològiques: la pedagogia primer

A un entorn com Moodle hi ha tres eixos o nodes principals:

1. Eines de programari (software)
2. Comunitat
3. Persones

Les persones aprenen de la comunitat, que utilitza les eines, i la interacció entre persones i programari també incideix en la comunitat. Els tres nodes estan relacionats.

(M'agradaria poder enllaçar amb la presentació que va fer, però encara no l'he trobat...)

Després, un xic d'estadística: Moodle s'utiliza en àmbits diversos: educatiu, empresarial i institucions principalment. L'educatiu suposa, aproximadament el 74%, i està majoritàriament centrat a la universitat, i tot seguit la secundària (poca incidència en primària).

L'equip de treball

Martin ens va presentar l'equip de treball de l'empresa Moodle, encarregada de mantenir el projecte, integrar les contribucions de les diferents comunitats i mantenir la coherència del projecte global, entre altres tasques. Com es manté el projecte? Amb donacions, moodle partners, contribucions des de les universitats en desenvolupament de programari,...

Característiques tècniques de Moodle

"El millor dels estàndards és que n'hi hagi tants entre els quals triar"

Moodle és un programa modular, i això presenta avantatges: flexibilitat i posibilitat de personalitzar per tal d'adaptar la plataforma a diferents entornos educativos.

Projectes a la vista

- Rols i permisos. Actualment hi ha els rols d'estudiant, professor, professor no editor i administrador, però no podem definir que poden i no poden fer: són rols predefinits. A la versió 1.7 es podran crear rols a mida, per exemple un supervisor que pugui veure accedir a tot arreu però no editar. A més, els permisos seran flexibles, amb tres graus de permís: permetre, "prevenir" i prohibir. També podrem definir quins perfils podran assignar rols als altres perfils. Vaja, una funcionalitat que afegirà molta flexibilitat i possibilitats de personalització al programa. I finançada per la Open University.

- Major independència de la base de dades: MS SQL Server, Oracle, Interbase y DB2 (finançat per Microsoft),

- Format de curs AJAX , que permitiria arrossegar i deixar (drag&drop) els elements del curs (blocs, recursos, activitats) i també canviar els rols dels diferents perfils a les activitats (més personalització!): així, podrem dir què podran fer els estudiants a un fòrum concret, o el supervisor, o...

- Community Hub : grups de llocs Moodle que permetrien la comunicació entre ells ¡ l'intercanvi de recursos. Podrien ser comercials, de manera que cobressin per accés o per contingut. Per exemple, podrien configurar-se comunitats per a compartir recursos i idees sobre l'ensenyament de la biologia, de manera que creessin un respositori de recursos, accessibles per als membres de la comunitat. Les comunitats també es podran interconnectar per a intercanviar informació sobre usuaris, recursos, ...

- MTC , moodle teacher certificate, un projecte en el qual estan també implicats els partners de moodle.

I una altra novetat: el seguiment dels bugs , amb tres estadis en comptes de dos: obert, resolt i tancat. A més, per passar de resolt a tancat caldrà passar per un grup d'avaluadors que el podran reobrir.

Preguntes:

Va costar una mica, potser per la vergonya de fer-les en anglès (ai!) però finalment ens vam animar...

Sobre la creació de grups d'estudiants, Martin va comentar que és un aspecte que s'està treballant (com veureu, encara lluny, per a la versió 2.1)

Joan Codina fa un suggeriment sobre les metadades. Per exemple, una de les informacions que contenen serà quines competències s'avaluen amb una activitat, però si un qüestionari permet avaluar dues o més competències s'hauria de poder dir també el nivell de cada alumne a cada competència. Martin comenta que ho troba interessant, s'hi pot incloure...

Finalment, com no, sorgeix la inquietud per la pissarra negra (Blackboard) i les patents . Martin comenta que no és tant un problema a Europa, on les patents de programari no estan permeses, però que pot arribar a ser-ho a USA o a Austràlia, tot i que estan preparats. De moment s'està recollint una història dels entorns virtuals d'aprenentatge per demostrar que el que es vol patentar és un coneixement que ja existia prèviament, però també amb assistència legal per al programari lliure (FOSS, Free and Open Source Software).

I després...

MONDO MOODLE, per Martin Langhoff

MOODLE, JClic, QUADERNS VIRTUALS I INTRAWEB,

per Sara Arjona, Francesc Busquets i Albert Pérez (Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya)

Des de l'àrea de desenvolupament d'aplicacions educatives i programari lliure del Departament d'Educació, Sara Arjona, Francesc Busquets i Albert Pérez ens van presentar els seus projectes.

La xerrada va ser iniciada per l'Albert Pérez, que ens va explicar la integració de la IntraWEB amb Moodle , centrada en:

• Identificació única i gestió de la inscripció dels usuaris als cursos
• Informació dels cursos de Moodle des de la intraWEB
• Activació i desactivació de cursos

Després Sara Arjona ens va presentar els Quaderns Virtuals i el mòdul que permet integrar-los en Moodle. Quan creem un QV el podem publicar:

• Com a pàgina web: en aquest cas és accessible des de la xarxa però les respostes no es desen i no pot haver retroacció.
• Integrat a una plataforma educativa: cal identificar-se però les respostes es poden desar i es pot fer un seguiment i avaluació de l'estudiant i oferir-li retroacció. Actualment es poden integrar a Educampus, Moodle i IntraWEB.

El mòdul d'integració de QV a Moodle permet configurar diversos paràmetres (nombre d'intents, correcció automàtica, quadres d'intervenció actius,...) i consultar l'estat dels quaderns.

La versió 1.0 havia donat problemes perquè el mòdul encara no estava completament deslligat del servidor de la XTEC, però estava previst que cap a primers d'octubre sortís la versió 2.0 amb aquest problema ja solucionat (de moment sembla que encara no està disponible, però es podrà descarregar des de LaFarga.cat ).

Finalment, Francesc Busquets ens fa cinc cèntims de JClic i del mòdul d'integració amb Moodle que està en desenvolupament (i previst per sortir a la xarxa cap a l'octubre, també a LaFarga.cat , però de moment sembla que tampoc està disponible, haurem d'esperar una mica).

El mòdul permet:

• Incli¡oure els applets JClic als cursos de Moodle
• Rebre els resultats de les activitats
• Presentar els resultats globals a estudiants i professors
• Fer un control de consecució d'objectius: nombre d'activitats resoltes, nombre d'intents, puntuació mínima

Més informació a ButlleTIC .

(continuarà...)

Altres entrades de blogs

La crimpadora  

1. Del diseño tecnopedagógico y el análisis de la práctica educativa al desarrollo tecnológico: retos para la mejora de Moodle (Anna Engel, Javier Onrubia, César Coll i Alfonso Bustos, Universitat de Barcelona).
   Des de la Universitat de Barcelona ens conviden a la reflexió teòrica: les limitacions d'una eina com Moodle no es poden exposar en forma de llistat ja que només es fan paleses quan aquesta eina s'utilitza en el si d'un disseny instruccional i, en definitiva, al servei d'un disseny tecnopedagògic determinat. La millora i optimització de Moodle ha de partir de l'anàlisi dels usos reals que els usuaris fan de l'entorn en els diferents contextos i dins d'un disseny tecnopedagògic concret. Per a millorar, doncs, hem de tenir en compte tres eixos:
   
   • Desenvolupament tecnològic de la plataforma
     
   • Disseny instruccional dels materials
     
   • Anàlisi de la práctica educativa mediada per Moodle per a la qual calen eines teòriques i metodològiques.
   Benvingudes
   
   
2. Moodle en un curso sobre Software Libre (Joan Codina, Universitat Pompeu Fabra). Imagineu que heu de donar l'assignatura "Taller de software II" sobre programari lliure per a enginyers informàtics i que aquesta assignatura es fa en un entorn Moodle. Potser pensaríeu que una manera fantàstica de fer treballar als estudiants fóra conèixer el programa amb el qual treballen, entrar dins la comunitat per viure el seu funcionamen i, finalment, contribuir a desenvolupar mòduls per al programa. No és una mala idea, veritat? És molt bona, i la va posar en pràctica Joan Codina amb els seus estudiants. Ens va explicar l'experiència i va presentar alguns dels fantàstics mòduls creats dins el curs:
   
   • Un planificador d'activitats completament visual (que ja m'agradaria tenir!): per a cada mes apareixen unes barres horitzontals interactives que permeten modificar i fixar les dates d'inici/final de les activitats (sense haver d'entrar activitat per activitat!)
   • Una funcionalitat de comptar paraules per a limitar la longitud dels missatges als fòrums.
   • Funcionalitat drag&drop que permet copiar/moure elements d'un curs (basada en AJAX).
   • Curs en pestanyes, per exemple una per a cada setmana.
   • Possibilitat d'afegir comentaris a les pàgines del recurs book de manera que en consultar-los només es refresca la pantalla parcialment.

   Des de http://parles2.upf.es/test/ es pot accedir al book amb fòrum associat , el patch per al curs modular i el bloc de planificació que van desenvolupar els alumnes del curs "Taller de software II" de Joan Codina.
   
   Comentaris: "No puedo decir que trabajar con Moodle me haga la vida mas fácil. Hará la asignatura más interesante e interactiva para ellos, pero a mí me supone un trabajo extra. Esto es debido a que ellos generan mucho material que debo revisar: Moodle no hace el trabajo del profesor, ni siquera lo disminuye!"
   

3. Cátedra del dolor (UAB-IMAS-Menarini) (Jordi Sala Iglesias). En aquesta experiència s'utilitza Moodle com a suport a la formació dins el "Màster en Fisiopatologia i Tractament del Dolor" que ofereix la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Jordi Sala ens explica les necessitats que tenien els professors del Màster (bàsicament presentar gran quantitat d'imatge i vídeo d'alta resolució combinades amb anotacions i explicacions escrites) i com aquestes necessitats s'han anat cobrint des de la plataforma (amb aplicacions basades en Flash).
   Una conclusió destacada: "... la estructura de la web con sus elementos, menús y funcionalidades, aunque parezcan simples, resultan muy efectivas. La curva de aprendizaje para el alumno es más bien una recta vertical. Rápido y fácil de usar."

És d'agrair l'esforç que els organitzadors han fet per tal que els participants ens sentíssim com a casa. A totes tres edicions l'organització ha estat exquisida, i l'ambient de ponents i participants ha estat un luxe :-)

El CDRom que ens van lliurar a tots els assistents conté la documentació de les presentacions en pdf. La major part dels documents són molt complets i clarificadors, però no he trobat que estiguin disponibles a la xarxa. Potser ho estaran properament.

Les sessions van ser molt intenses, de manera que anem per parts...

DILLUNS 18 DE SETEMBRE AL MATÍ

Després de la inauguració oficial, Eloy Lafuente, segon facilitador de Moodle, ens va ajudar a escalfar motors amb una conferència que reprenia les idees de la MoodleMoot de Gran Canària: "Las dos torres ".

La conferència va incloure una necessària reflexió sobre el programari lliure i el propietari i la patent de la "pissarra negra" (Blackboard). El programari propietari va canviar aquesta vegada d'imatge i ja no és representat per Draco, sinó per un personatge una mica més sinistre...

El primer de tot va ser una mica d'estadística:

• Usuaris: 9.500 (anglès); 2.400 (castellà)
• Llocs: 15.000 (anglès); 2.900 (castellà)
• Unes 2.800 descàrregues/dia
• 65 idiomes
• Llocs a 160 països
• Més de 550.000 cursos, amb un milió de professors, 8,8x10⁶ matrícules, 3,5x10⁶ recursos,...
• Creixement als darrers 10 mesos: llocs +114%, cursos +241%, professors, +233%,matriculacions +340%,... i continuem!
  

Trobareu dades actualitzades a http://moodle.org/stats/

Després dels ànims de les xifres, algunes bones notícies:

• MoodleDocs , la documentació de Moodle escrita per la pròpia comunitat, basada en MediaWiki. Fins ara la base central del coneixement moodle creat per la comunitat estava als fòrums i se sistematitzava de maneres diverses. MoodleDocs ha recollit tota aquesta informació i l'ha centralitzat i organitzat d'una manera més coherent i útil amb tres itinieraris per als perfils de professor, administrador i desenvolupador. Actualment té uns 600 articles que han rebut més d'un milió de visites des de febrer d'enguany. El projecte compta amb 4 administradors (un dels quals és Antoni Vicent) i 1.200 usuaris registrats, però necessita de la nostra col·laboració. Així que, quan trobem aquell resum que ens va ser tan útil sobre com utilitzar el taller, podem anar a MoodleDocs i mirar si podem completar el que allà diu! Això sí, de moment no és en català.
  Ah sí! Des de la versió 1.6, l'ajuda del programa és contextualitzada i ens remet a l'entrada corresponent de MoodleDocs. Una funcionalitat molt útil!
• Versió 1.6 (actualment la 1.6.2). Novetats respecte 1.5:
  
  Transició Unicode, la qual cosa significa que es poden mesclar jocs de caracters de diferents idiomes sense que apareguin coses rares. Les versions anteriors migren a Unicode des de 1.6, que és la versió que té la utilitat de migració i està previst que la 1.7 també la tingui, però que no hi sigui a partir d'aquí. Això vol dir que si ens saltem les versions 1.6 i 1.7 i volem actualitzar el nostre moodle des d'una versió 1.5 a la 1.8 (quan aparegui), no ho podrem fer: necessàriament haurem de passar per la 1.7 o la 1.6.
  
  Mòdul base de dades per a la creació de "fitxes" de continguts diversos que es poden comentar, avaluar i classificar. Amb el temps, i quan tingui les funcionalitats que ara té l'actual glossari, el substituirà. Esperem que es podran importar els continguts dels glossaris que ja tenim!
  
  Còpies de seguretat "al detall" que ens permetrà especificar els recursos o activitats concretes que hi volem incloure, no únicament d'una manera genèrica. Això pot ser molt útil per generar plantilles d'unitats didàctiques més petites dins d'un curs més ampli, no?
  
  Blogs, de moment una mica senzills, però permeten etiquetar (i començar a practicar als novatos al món dels blogs, com jo!).
  
  Informes i estadístiques d'ús dels cursos.

• Propera versió 1.7, molt propera, ja que està previst lliurar-la al setembre-octubre. Aquesta versió s'ha desenvolupat en col·laboració amb la Open University i Microsoft SQL Server 2005 i les seves característiques més destacables són:
  
  Rols o perfils d'usuaris "a mida", no predefinits com ara. A més dels que ja coneixem d'administrador, professor (amb o sense permís d'edició) i estudiant, es podran crear perfils personalitzats als quals podrem assignar diferents permisos, fins i tot diferents segons el curs. Els rols podrien solucionar els problemes que ens trobem amb la gestió de grups d'estudiants dins els cursos. Es podrien crear perfils personalitzats que poguessin accedir a certs recursos o activitats.
  
  Base de dades XML : aquí jo no hi entenc gaire, però pel que sembla XML és una base de dades independent que s'actualitza a la base de dades concreta del servidor, sigui quina sigui, de manera que ja no caldrà treballar en dues línies de desenvolupament (MySQL i PostGress) ni obrir-se a altres bases (com Oracle). És això?
  
  Restauració de cursos amb avanç del temps (una contribució de la Open University), de manera que les dates del nou curs es desplaçaran al calendari en restaurar-lo sense haver-les d'anar modificant activitat per activitat.
  
  Unitats de "provadors" . Cada nova versió té un període i un entorn de proves en el qual treballen un grup de provadors (testers). Amb el nou sistema de seguiment de bugs, a més dels estats obert/tancat apareix un nou estat, resolt. La seqüència és obert-resolt-tancat, i els provadors poden reobrir un bug resolt si veuen que encara no està del tot solucionat. Esperem que d'aquesta manera les primeres versions tinguin menys bugs, cosa que agrairem els usuaris menys tècnics!

• I, parlant del futur, algunes pinzellades sobre:
  - La Fundació Moodle,
  - La nova Certificació Moodle (i el flamant certificat MTC, Moodle Teacher Certificate),
  - Els projectes de millora de l'accessibilitat i la integració de metadades,
  - La community hub .
  

Bé, una conferència intensa, intensa. No he trobat la presentació de diapositives, però tan bon punt estigui a la xarxa (i la trobi), l'enllaçaré.

Després d'Eloy va venir el torn de les primeres presentacions de la Moot.

1. Soporte de metadatos en Moodle (Roberto Rodríguez, Felipe Pablos i Moisés Carretero, Universidad de Extremadura). Per a mi va ser una xerrada un xic tècnica però tot i això, algunes coses s'entenien molt bé. Per exemple, que les metadades són dades que descriuen altres dades (si són metadades d'un curs, la matèria, el nivell, la durada,... ), que és necessari integrar metadades als objectes de moodle (cursos, recursos, activitats), per facilitar la seva categorització i permetre, entre altres coses, cerques avançades dins un lloc Moodle o fins i tot entre llocs Moodle. Si volem crear repositoris de continguts, integrar aquestes metadades i dotar a Moodle de la manera de gestionar-les són dos passos essencials. La comunicació està recollida en un document en pdf molt complet (17 pàgines). http://sntrv-des.unex.es/metamoodleuex/
   
   A destacar que la Universidad de Extremadura es va oferir a organitzar la MoodleMoot'07. Endavant!
   
   
2. Moodle Web of Peers (WoP) (Pedro García, Universitat Rovira i Virgili). Moodle té molts llocs i usuaris però, a la pràctica, cada lloc funciona com una illa que no pot intercanviar informació amb altres llocs germans. Moodle WoP és una aplicació de codi obert creada en PHP que permet crear una xarxa de servidors que intercanvien informació. Utilitza com a interfície Google Maps per a visualitzar la xarxa de servidors amb la seva informació associada. Però va una mica més enllà: a més d'oferir informació i estadístiques l'aplicació permetria fer cerques avançades dins els llocs Moodle interconnectats, la qual cosa facilitaria la creació de xarxes d'usuaris col·laboradors. Els usuaris podrien cercar persones amb perfils semblants per tal d'intercanviar informació i experiències, per exemple. Com veieu, una altra iniciativa en la línia de crear comunitat!
   
   
3. El proyecto MoodlePKI (Jorge Miguel Moneo, Universidad San Jorge). L'objectiu principal d'aquest projecte és dotar Moodle d'eines d'identificació segures de clau pública (PKI) que li permetin complir amb els estàndards de seguretat més exigents: certificats d'usuari (similars als de la FNMI que necessitem per fer la declaració de renda per internet), privacitat en la comunicació amb protocols segurs, autenticitat i validesa de documents mitjançant e-signatura (ep! això permetria que documents creats dins moodle tinguessin validesa legal!),... Tot això utilitzant únicament programari lliure! La iniciativa s'emmarca dins un projecte europeu més ampli, LEFIS (Legal Framework for the Information Society), que des de l'any 2005 ha passat a utilitzar Moodle. Molts detalls i explicacions al document pdf que recull la comunicació.
   
   
4. Proyecto DFWiki (Marc Alier, UPC). Ludo ens va oferir una revisió de la història del wiki dins Moodle , una història que explica perquè avui hi ha diversos wikis coexistint...
   
   
   • Moodle 1.4: per primera vegada apareix l'activitat wiki, el wiki estàndard.
   • Moodle 1.5: apareix el DFwiki (desenvolupat pel grup de Marc Alier) com a mòdul addicional que coexisteix amb el wiki estàndard. DFwiki no aconsegueix substituir wiki estàndard.
   • Moodle 1.6: a més del wiki estàndard i del DFwiki hi ha un de nou que anomenarem Newwiki i que sí que compleix tots els requisits per arribar a substituir (i ampliar amb noves funcionalitats) al fins ara wiki estàndard. Atenció: per instal·lar el Newwiki és recomanable eliminar el mòdul wiki estàndard (i millor fer-ho a partir de la versió 1.6.2). I més atenció: el Newwiki recupera els wikis de wiki estàndard però NO els de DFwiki!
   
   Newwiki permet, així per començar...
   - Visualitzar informacions diverses: índex, pàgines més visitades, usuaris més actius,...
   - Fer discussions sobre cada pàgina, amb una interfície de moment copiada de MediaWiki (hi ha el dubte de si hauria de seguir el model dels fòrums de discussió de Moodle, què en penseu? De moment m'inclino per l'opció segona, tot i que sembla que és la que té menys èxit, perquè els usuaris d'un curs moodle estan acostumats a la interfície dels fòrums, però no necessàriament a la de MediaWiki).
   - Historial
   - Avaluació de pàgines i de versions de pàgines amb retroacció numèrica i comentari.
   - En el futur: importació directa de pàgines de viquipèdies, RSS amb vigilància de pàgines, enllaços entre wikis, importació i exportació amb TiddlyWiki , integració de wikibook i wikidocs,... i més, molt més, segur! Per seguir la discussió i participar: http://moodle.org/mod/forum/view.php?f=366
   

Segons el programa, en aquest moment era la una del migdia (a la pràctica un xic més tard) i encara faltava més d'una hora per anar al dinar (com veieu, ens van fer treballar de valent!). Les comunicacions d'aquest bloc es van dividir en dos espais, de manera que només us podré oferir un resum de les que es van presentar a la sala d'actes.

1. Implantación de Moodle en la UIB (Antoni Mas i Eduardo Domínguez, Universitat de les Illes Balears). La UIB va iniciar el projecte Campus Extens el 1997 amb l'objectiu d'acostar la universitat a la població de totes les illes. Es va crear una oficina de suport i seus universitàries a les illes i es va seleccionar com a plataforma per a la formació semipresencial WebCT. Des de llavors el projecte s'ha ampliat geogràficament (amb col·laboracions amb universitats europees i sudamericanes) i en nombre d'usuaris (actualment s'imparteixen més de 700 assignatures). Van aparèixer noves necessitats de personalització que, juntament amb una aposta decidida de la UIB pel programari lliure, ha fet que es prengués la decisió de canviar a Moodle a partir del curs 2006-2007. Però com evitar el rebuig al canvi en un professorat consolidat en l'ús de WebCT durant set anys? Evitar aquest rebuig es va convertir en una prioritat.
   
   En primer lloc es va fer un estudi previ a la implantació, amb una fase de proves i una avaluació. Dins aquesta fase es va dotar Moodle de totes les eines que el professorat estava acostumat a utilitzar a WebCT, com ara:
   
   • Pissarra personalitzada (modificada a partir de DrawBoard ).
   • Eina de correu (internalmail 2.0)
   • Protocol de WebDAV : el professorat estava acostumat a elaborar els continguts al seu domicili i després incloure'ls a la plataforma.
   • Sistema de login delegat a un portal des del qual accedeixen els usuaris a tots els serveis, entre ells el campus virtual.
   • Sistema de gestió acadèmica mitjançant IMS Enterprise que comunica el servidor del sistema de gestió acadèmica i el servidor de Moodle.

   Després de la prova pilot es va decidir fer la migració de materials des de WebCT, inicialment amb l'script WebCTImport. La migració es va haver de completar manualment i, finalment, revisar i unificar els continguts degut als problemes que havien anat sorgint al llarg del procés. L'objectiu era que el professorat, en accedir per primera vegada al Moodle, es trobés en un espai conegut, amb una estructura de recursos similar a la que coneixia de WebCT. L'estructura dels cursos s'ha unificat i conté les següents seccions:
   
   

   • Blocs centrals: espais on el professor concentra els recursos de l'assignatura. "informació general", "continguts" i "recursos".
   • Blocs de la banda esquerra: blocs "estàtics" (correu intern, participants, administració, assignatures,...)
   • Blocs de la banda dreta: blocs "dinàmics (calendari, esdeveniments pròxims, activitat recent)

   
   La fase de consolidació inclou l'entrada en producció amb dos servidors sincronitzats (mestre/esclau), la inclusió d'un sistema "balancejador" de càrrega (que dirigeix l'usuari que es connecta a un servidor o a l'altre) i d'un sistema de rèplica transparent. Es té previst passar a tres servidors per tal d'oferir un sistema 24x7 sense problemes (tots aquests aspectes més tècnics estan explicats i il·lustrats a la comunicació en pdf).
   
   I, finalment, les conclusions:
   - Els programes de codi lliure tenen un futur molt prometedor perquè ofereixen la possibilitat de ser adaptats i personalitzats.
   - La migració de continguts, quan es fa un canvi de plataforma educativa, és un procésllarg i difícil i l'objectiu principal ha de ser minimitzar l'impacte en el professorat per evitar el rebuig al canvi.
   - Moodle és una plataforma jove que encara té molt espai de desenvolupament.
   - La UIB aposta decididament per Moodle.
   
   

2. Análisis de un año de servicios de atención, soporte y formación con Moodle (Purificación Andrés, Universitat Jaume I). Puri va fer una presentació molt estructurada de l'experiència del darrer any al servei de suport al professorat que utilitza Moodle a la Universitat Jaume I (detallada a l'ampli document pdf). Des del curs 2005-2006 en el qual va entrar en funcionament l'Aula Virtual a la Universitat, amb diversos serveis associats coordinats des del Servei d'Informàtica i el Centre d'Educació i Noves Tecnologies (CENT). Aspectes a destacar:

   
   

   • Facilitar al màxim la comunicació. El professorat usuari es pot posar en contacte amb aquests serveis de suport de molt diverses maneres (correu electrònic, telèfon -que ha rebut el major nombre de consultes-, presencialment, formulari web, curs de suport al professorat, bústia de consultes de la universitat).
   • Facilitar la creació de cursos per part del professorat mitjançant d'un assistent que ajuda a la creació i el disseny a partir d'una plantilla.
   • Facilitar la formació del professorat: curs presencial d'"Introducció a l'Aula Virtual"; tallers de recursos multimèdia; "Curs de suport al professorat" (virtual), en el qual s'explica el funcionament de l'assistent de creació de cursos, es resolen problemes, s'ofereix documentació (manuals, documents de referència).
   • Resultats: 642 cursos (405 visibles, és a dir, cursos utilitzats com a suport a la formació presencial; la resta són de cursos en construcció o de professorat que els ha creat per començar a familiaritzar-se amb l'eina), 179 docents implicats (d'un total de 1.065), 163 professors participants en les 7 edicions del curs presencial, 3677 estudiants (sobre 13.000 potencials),...
     
     Conclusió destacada: els serveis de formació i suport són essencials per ajudar el professorat a transformar les seves pràctiques docents. Aquests serveis no només han de resoldre els problemes tecnològics, sinó també ha d'oferir solucions als problemes pedagògics.
     
     
3. Lecciones aprendidas de Moodle: Rendimiento (Enric Ribot Ballabriga, UPC). Enric Ribot ens va explicar el procés d'implantació de Moodle a la UPC, des de l'any 2004, quan es va seleccionar aquesta plataforma passant per la preparació del curs pilot al 2005. L'any 2006 ha estat el dels projectes pilot Atenea 4.0 i 4.1 que es posen en marxa ara mateix: el curs 2006-2007 és el primer curs d'implantació de Moodle, dins el projecte Atenea 4.2 . Els objectius marcats per la UPC han estat usabilitat, integració, qualitat, seguretat i programari lliure. Quasiré, però finalment Moodle arrenca... Hi han dedicat 90.000 € (bàsicament per a adquisició d'infrastructures i maquinari) i 2.000 h de treball al 2005 i 31.600 € (destinats a suport i formació) i 4.000 h el 2006. De moment les enquestes de satisfacció són favorables: el 71% dels usuaris dels projectes pilot estan molt o bastant d'acord amb un grau de satisfacció alt.
   (Per cert, hi ha una discussió molt animada a http://atenea.upc.edu/moodle/mod/forum/discuss.php?d=3892 )
   
   Després va continuar Nacho Ruiz per explicar-nos algunes novetats que hi han inclòs, per exemple un nou mòdul de qualificacions que permet:
   
   • Exportar notes en format estàndard per a fulls de càlcul.
   • Ús simplificat, amb edició de qualificacions per alumne o per activitat. A mi em va semblar que feia més fàcil la gestió de les qualificacions.
   • Definició de fórmula (en LaTex) per a calcular la nota final.
   • Importació de notes des d'un full de càlcul i de manera selectiva (per activitats).
     
     I també recursos grupals (la visualització de recursos depèn del grup al qual pertany l'usuari) i funcionalitats de gestió acadèmica.

I ara sí, el dinar. A la tarda vam continuar, però abans un petit descans (uf!)

Continua a MoodleMoot'06 (segona part)